De vegades, aquests homes feien de jutges o mediadors quan sorgia algun conflicte al poble. Per això estaven tan pendents de què feia tothom. Em van fer seure. 

- "Com estàs Ofiq? Tot bé?" Va obrir així en Joshe la conversa.

- "Clar que sí. Gràcies Joshe."

En Modiq va intervenir. 

- "Caram, quin ensurt amb els lladregots i que bé te'n vas sortir, eh? Ens ho tenies amagat, això!".

- "Et va ensenyar en Tibiq, a defensar-te així?". Va preguntar directe en Joshe.

No tenia la confiança d'explicar el que havia trobat al cobert. No encara. No sabia què sabien. Vaig dissimular dient que sí, que era cosa d'en Tibiq i meva, de quan anàvem al tros. 

En Joshe em va mirar, i em va dir, amb molta franquesa: 

- "Mira Ofiq, has fet molt bona feina ajudant en tot el que se t'ha demanat. Estem molt contents amb vosaltres. El Jan, la teva mare... Sé que saps que en Tibiq s'encarregava de la seguretat del poble. Ara no ho fa ningú. I no hi ha ningú que li pugui prendre el relleu. Som gent pacífica, tu ja ho saps."

Va mirar a en Modiq, i aquest va dir: 

- "A més, fa uns dies hem rebut carta del senyor d'aquestes terres. Diu que en un mes arribarà al poble l'exactor."

- "Què és un exactor?" Vaig preguntar.

En Joshe em va respondre:

- "Un dels seus funcionaris, que ve a revisar els comptes i l'estat el poble. Ve cada quatre anys, si fa no fa. És ell qui marca els tributs"

En Modiq va prosseguir: 

- "El cas és que si el poble no té un protector propi, l'exactor dirà que serà el senyor qui ens defensarà. Està clar que, en la pràctica, no ho farà. Això sí, ens pujarà el tribut una barbaritat."

Vaig mirar en Joshe, i em va dir: 

- "Ras i curt, noi, vols ser tu, el protector?"

Em vaig quedar parat. Jo? Sí, em vaig sentir afalagat, però mil preguntes em venien al cap. Sols vaig poder dir: 

- "Gràcies. Però no sé si en sabré."

En Modiq va ser realista: 

- "Ja, nosaltres tampoc. Però no hi ha ningú altre. A més, hi ha una altra cosa." Va mirar a en Joshe. 

En Joshe li va fer un gest d'aprovació, i va prosseguir: 

- "L'exactor no és un ximple. Si li presentem un protector, voldrà posar-lo a prova."

- "Què vols dir amb 'posar a prova'? Vaig preguntar.

En Joshe va descarregar a en Modiq del pes d'aclarir-ho. Amb tota claredat em va dir: 

- "Que hauràs de lluitar amb els soldats que l'acompanyen. Et proposarà un combat amb ells i hauràs d'acceptar i vèncer. No hi ha altra manera. Si te'n surts, el senyor en nomenarà protector del poble."

Vaig preguntar-los una obvietat: 

- "En Tibiq se'n va sortir?"

- "Sí, Ofiq. En Tibiq els va vèncer. Però ell era soldat." Va dir en Modiq.

Aquí vaig percebre que potser no tots estaven conformes amb la decisió de proposar-me com a protector. Allò va refermar-me a acceptar. 

- "Si en Tibiq se'n va sortir, jo també ho faré. Accepto el repte."

Estava en aquella edat en què si alguna cosa em motivava, era la de trobar els meus límits. La proposta era impensable feia uns mesos. Ara ja no. Havia de fer treballar al "Cridaner" i a qui vingués després. Per ara no li diria res a la mare ni a en Jan. Tenia una lluna de temps. 

Feia temps que els meus somnis s'havien asserenat, però no vaig poder evitar-los aquella nit. Veia de nou escenes de batalla. En Tibiq. El poble cremant. El pare. La mare, de lluny, que s'amagava amb el Jan i amb mi. En Tibiq que cridava i jo no l'entenia... no entenia res. 

Ara s'afegien escenes de lluita, cos a cos, imatges del llibre, de "Cul gros" i en "Cridaner", l'ombra. Tot era un batibull d'emocions del que em despertava trasbalsat i amarat. L'endemà el Jan em va preguntar què volia en Joshe. La batussa dels lladregots em va servir d'excusa. 

A la tarda, al cobert, vaig intentar posar la tercera daga dins l'esfera, però no va passar res. Encara no havia acabat amb en "Cridaner". Vaig provar de posar les dues dagues petites, i això sí que va funcionar. Tenia als dos davant. De sobte, en "Cridaner" va desaparèixer. 

Però el podia escoltar. Quan va atacar en "Cul gros" es va complicar tot, perquè feia tant soroll que no podia sentir la presència d'en "Cridaner". Vaig acabar per terra amb una espasa clavada al pit. "Harumu Nukit", vaig cridar. I tornem-hi. Van ser dies i dies sense avenços.