El pla era extremadament perillós i si algun petit detall fallava, hauria begut oli. Era qüestió d'afinar bé cada moviment. Necessitaria l'ajut de la Sione, la vídua d'en Numar, però jo no podria parlar-hi sense que ho sabés la Meneqart, que procurava controlar tota la vila.

En Litgo se n'ocuparia. La Sione solia baixar al bosc a collir herbes remeieres, i aquell seria el moment de parlar amb ella. Per la meva banda, havia de vigilar tots els moviments d'en Junma i estar preparat per actuar en el moment precís. Ni en Junma havia de saber què passava.

L'endemà, que em tocava ajudar l'Egreris, li vaig demanar que em deixés un parell de setmanes lliures. Tot just havíem acabat de reparar la séquia i ara tocava tornar a estacar la part oriental de la tanca. Podia esperar. L'Egreris ho va entendre, però a l'Esiqi li va costar més.

No li podia explicar què hi havia al darrere de tot allò, però li vaig donar a entendre que si me'n sortia, tornaria a buscar-la, i aquella vegada seria ja per sempre. Em va desitjar sort entre dues llàgrimes i un petó. I vaig partir cap a casa a enfrontar aquell embat del destí.

Aquella mateixa tarda, en Litgo em va confirmar que la Sione ens ajudaria i que estaria preparada quan toqués. D'entrada, amb la saviesa destil·lada dels anys, aquella dona havia preparat una protecció per a en Junma, que en Litgo em portava perquè la col·loques al lloc adient.

L'endemà, vaig anar a veure en Junma a casa seva. La Trebba, que era un amor de dona, em va preparar una infusió d'herbes que era la seva pròpia recepta secreta i que era la preferida d'en Junma. Vam conversar una estona sobre temps passats i la seva vida a l'altre poble.

Em va voler ensenyar l'hortet que s'estaven fent a la part del darrere de la casa, i mentre m'ensenyava les tomaqueres vaig aprofitar un moment que remenava les canyes per amagar la protecció que la Sione havia preparat. Aquell home era totalment absent del perill que corria.

Em vaig acomiadar dels dos amb una abraçada i, en lloc de tornar a casa, vaig fer guàrdia des d'un punt on tenia una vista general de cal Junma. Quan el Sol va marxar, vaig tancar els ulls per escoltar-ho tot, com en Tibiq m'havia ensenyat, i com havia perfeccionat amb l'Esclepta.

Després de quatre dies, no havia passat res sospitós. Sols havia estat testimoni dels moviments normals de la Trebba i en Junma amunt i avall. La veritat és que començava a dubtar que tanta vigilància tingués algun sentit. Però just aquell dia va passar el que havia de passar.

En Junma parlava amb dos vilatans a la plaça de la vila quan, de sobte, es va sentir marejat. Primer el van fer seure. Per allà també hi eren l'Amagur i el seu fill, en Jecto. Aquell podia ser el moment d'intervenir. Em vaig atansar i vaig veure en Junma descompost i molt blanc.

El vam dur cap a casa seva com van poder. La Trebba, en veure el Junma en aquell estat, ens va fer dur-lo a la seva cambra per allitar-lo. Va asseure's a la vora i va intentar que el Junma reaccionés, però cada cop estava pitjor. La Trebba plorava. De seguida vaig fer cridar a la Sione.

El vaig veure molt malament. No tenia clar si se'n sortiria. Estava blanc i fred com un mort. La Trebba no es volia separar d'ell ni un moment, però la seva amabilitat l'obligava a demanar-me si volia una infusió o alguna cosa. Vaig entendre llavors com n'havia estat, de babau.

Sabent el que sabia d'en Junma i la Trebba, i tant l'Amagur com la Meneqart en sabien més que jo, ja tenia els ingredients per liquidar en Junma i que semblés un infortuni o bruixeria. La recepta "secreta" de la Trebba era fàcilment accessible. Qualsevol podia "amanir-la" al gust.

La pregunta era si la dosi que havia rebut era la definitiva o no. Va arribar la Sione. Vaig fer sortir tothom i, amb el permís de la Trebba, la vaig fer sortir també, i vaig deixar en Junma en mans de la Sione. Li vaig demanar a la Trebba que confiés en mi, i ho va fer.

Un cop sols, li vaig dir a la Sione:

- "Desconfia de tota herba que trobis a la casa. L'han enverinat."

- "Ja ho sé, es veu de lluny. Deixa-me'l. Si es pot salvar, el salvaré. Vés tranquil, sé el que he de fer i duc a sobre tot el que necessito."

- "El podràs salvar?"

- "Vés!"

Vaig deixar l'habitació i vaig fer cridar tres vilatans en qui confiava, en Saqiz, en Gudos i en Lebbo i els vaig ordenar que, per torns, guardessin la porta i que no deixessin passar ningú, ni la Trebba. Sols la Sione i jo mateix, ningú més. Just quan sortia, arribava l'Amagur.

- "Què ha passat?" Va preguntar.

- "En Junma s'ha marejat. És al llit. La Sione és amb ell."

Va fer el gest de passar i el vaig aturar.

- "He donat ordres que ningú passi. Ara necessita estar tranquil. La Sione se n'ocupa."

Es va posar seriós i abaixant la veu em va dir:

- "Tu no ets ningú per manar res. Aparta't."

Em vaig posar ferm. En la mateixa veu baixa vaig respondre:

- "Sóc el defensor del poble nomenat pel senyor, responsable de la seguretat del poble i del cap que ell també ha nomenat. Així que si jo dic que no es passa, no es passa."

- "Vols dir que el Junma correrà la mateixa sort que tots els que ja han estat a les teves mans?"

- "Sé qui ets i el que heu fet. No et permetré que facis més mal. Vés-te preparant, Amagur."

- "M'amenaces? Això li encantarà, al consell."

- "Fot el camp d'aquí."

Va retirar-se.

Era el moment d'activar la segona part del pla i mentrestant, confiar en la saviesa de la Sione i en la fortalesa d'en Junma. Vaig anar a trobar en Jiris. Venia de camí a cal Junma per interessar-se pel que havia passat. A la vila, les notícies corrien com l'aire. Vaig aturar-lo.

- "Jiris, tu i jo hem de parlar."

- "Què ha passat? Està bé en Junma?"

- "No ho sé. D'això hem de parlar. Vine, anem."

Vaig demanar-li que m'acompanyés pel camí de ca l'ermità.

- "Jiris, tu t'adones del que està passant?"

- "Sí, que estàs trastocat. No sé què t'ha fet l'Amagur. Però no es mereix que el tractis així. Ni la Meneqart. Estan molt disgustats amb tu, i amb raó."

- "Jiris, la Meneqart és una bruixa. L'Amagur està al darrere de la mort d'en Joshe i de la fugida d'en Gamir, en Modiq i en Fanlere. M'han atacat, m'han amenaçat..."

- "Estàs boig!"

- "I, a més, tinc sospites fundades que tant l'Amagur, el Jecto i el Jarumin, són convertits en llops per la seva mare, i són els responsables de les morts de bestiar que pateix la vila."

- "Ara sí que sé que t'has tornat boig del tot. Ja m'ho deia l'Amagur, que no tenies remei."

- "Doncs el que et dic és la pura veritat."

- "Estàs boig. Això em volies explicar? El que volies era ofendre'm a mi i a l'Amagur! S'ha acabat! No vull escoltar més. Adéu."

Va marxar esperitat. La meva teranyina estava parada. Sabia que aniria corrents a explicar-li a l'Amagur.

Vaig tornar a la casa d'en Junma. Volia saber com veia el malalt la Sione.

- "Com està?"

- "Se'n sortirà. Li he donat un purgant i ho ha tret tot. Ara necessita descansar i fer net. Em quedaré amb ell fins que es refaci."

Jo mateix em vaig quedar a fer companyia a la Trebba. I de passada augmentava la vigilància contra possibles intrusos de tota mena. Cada dues hores comprovava l'estat d'en Junma, que descansava. La Sione em va explicar que la protecció que havia col·locat a l'exterior de la casa segurament havia ajudat que el mal no fos més gran.